Silence speaks pren de referència l’activitat de l’storytelling, activitat utilitzada des de sempre i en totes les cultures i que consisteix en crear i compartir històries. En les seves formes contemporànies s’utilitza àmpliament per abordar, des de les narratives personals, la formació de les identitats i el seu encaix en les comunitats, amb la creença del poder transformador de les històries personals i del seu paper crític en la construcció d’un món més just i saludable. Podem trobar-ne exemples en les històries que tenen un paper important en la promoció de les identitats no imposades, de la igualtat de gènere, de la salut o dels drets humans. Recreació, moltes vegades, d’esdeveniments personals i traumàtics que, si bé parteixen d’un fort individualisme, busquen trobar complicitats i mantenir-se en una xarxa de relacions socials promogudes per un esperit terapèutic que proposa formes de sociabilitat basades en la comunicació. D’altra banda, els nous mitjans fan possible noves maneres perquè les persones (personatges) gravin, expressin i consumeixin històries.
Silence Speaks, plantejat com un “work in progress”, és un retrat col·lectiu que presenta narracions mudes en primera persona de les quals tenim únicament el títol. Rostres parlants que se’ns dirigeixen amb unes microhistòries que no es pronuncien ni s’escolten però que s’imaginen, ressonen. Un artifici representacional que desvincula els relats de vida i les persones que els dramatitzen (tot i la possible lectura dels llavis no hi ha una identitat entre rostre i parla més enllà de la interpretació). Una comunicació que, tot i quedar alterada respecte del seu propòsit, es reivindica a partir de la seva mudesa, de la manifestació dels rostres en la seva fisonomia i de la seva gestualitat.
Silence speaks. Caminar, Olot, 2015
Vídeo color sense so, 1:41 minuts
Idea i direcció: Servand Solanilla
Càmera i edició: Norbe Fernández
Interpretació de Joel Tallant
Microrelat “Caminar” d’Albert Grabulosa
Silence speaks. Respirar, Olot, 2015
Vídeo color sense so, 1:55 minuts
Idea i direcció: Servand Solanilla
Càmera i edició: Norbe Fernández
Interpretació de Gisela Arimany
Microrelat “Respirar” d’Albert Grabulosa