A partir de l’anàlisi de la gestualitat de les mans de les pintures renaixentistes de Pere Mates, Francesc Espinosa i Joan Sanxes del Museu d’Art de Girona, us proposem jugar a “la representació dinàmica” dels gestos de les mans. Asseguts en el cercle de cadires situat al centre de la sala farem una dansa col.lectiva.
Considerarem les pintures com fotogrames congelats d’una pel·lícula que volem reproduir per imaginar les seqüències de moviment de les mans. Així, Play fa referència, per una banda, a l’acte d’activar o de reproduir els quadres i, de l’altra, al joc i al moviment.
Però per damunt de tot, Play és un diàleg entre els ulls i les mans. Una invitació a la mirada a través de les mans. Són les mans les que ens permeten fer visibles les coses. Tot i que rebem les pintures a través de la visió, són els gestos i especialment les mans d’aquestes pintures renaixentistes les que ens condueixen en el seu discurs.
Seqüència d’activitats:
Breu explicació dels retaules
Anàlisi de les mans amb l’ús de prismàtics
Consideracions sobre el moviment, la dansa i la gestualitat
Els participants, individualment o en petits grups, podran desplaçar-se entre els diferents retaules observant i emulant els gestos de les pintures
Asseguts a la rotllana de cadires, els participants podran seguir, en una seqüència dirigida, els principals gestos de la iconografia analitzada: assenyalar, dialogar, convidar a veure, receptivitat, adoració, oració, protecció, sorpresa, meditació, silenci, desesperació, transferència…
El taller acabarà amb una dansa col·lectiva en la que cadascú realitzarà, de manera improvitzada, una seqüència de moviments que es vagi apuntalant en els gestos analitzats. Es proposarà, en primer lloc, seguir els moviments de mans amb la vista per després, en un exercici de visualització, continuar amb els ulls tancats.
Durant la realització de la dansa, els participants podran enregistrar-la amb la càmera de vídeo que tindran al centre de la rotllana. Les imatges resultants seran projectades en una de les parets de la mateixa sala dels retaules.
“Què hem de deduir d’aquestes observacions que podem multiplicar fins a l’infinit? Un fet extremadament simple: ja sigui l’estil condensat i estàtic -el que suposa una codificació rigorosa-, ja desplegat i dinàmic -amb un repertori formidablement enriquit-, la composició pictòrica no deixa de ser una “forma simbòlica”. Els gestos expressius són un dels grans mitjans que el pintor té a la seva disposició per suscitar reaccions comparables a les d’allò viscut. Al costat de la perspectiva, que exerceix una espècie de coacció perceptiva en favor de l’espai, hem de considerar l’efecte fisiognòmic, essencialment fundat en els gestos, com una segona perspectiva, una perspectiva psíquica, psicofisiològica si es vol, les modalitats de la qual hem d’indagar.” 1
1 Chastel, André, El gesto en el arte, p. 22-23, Siruela, 2003