Autor: servand solanilla

A LA MÀ

A LA MÀ

A la mà continua indagant en la gestualitat dels actors socials en els escenaris diplomàtics de la política internacional. En aquest cas es pren de referència els manuals de dibuix de mans per mostrar com els presidents i caps d’estat agafen objectes insignificants com una copa, el pom d’una porta o una poma, en una de les composicions, o com saluden i reclamen una i una altra vegada la confiança en la protecció dels interessos nacionals en el moment en que estan a punt d’embarcar en els seus avions, en l’altra. En ambdós casos en vol fer referència al tracte amb les coses, a la seva disponibilitat i a la seva manejabilitat.

CRÈDITS

A la mà, Olot, 2013
Manipulació i edició de imatges publicades a Internet
Impressió de tinta sobre paper, 100x70cm

 

 

EL BURRO I LES MOSQUES COLLONERES

Previous Image
Next Image

info heading

info content


Previous Image
Next Image

info heading

info content

EL BURRO I LES MOSQUES COLLONERES

Per copsar el món que ens envolta ens servim dels nostres sentits. A vegades, però, necessitem l’ajuda d’instruments com el microscopi que ens permet augmentar extraordinàriament una cosa. Podríem dir que l’art i la ciència són dues maneres de conèixer i acostar-nos a la realitat. I que tot i que són dos llenguatges diferents, l’aproximació d’un a l’altre pot fer més ric el treball de cadascun.
En un entorn més propi d’un laboratori o d’una aula de ciències d’una escola, et proposem que facis un dibuix interpretant la coneguda imatge del burro i les mosques colloneres, aquella en què els continus cops de cap i de cua del burro no aconsegueixen altra cosa que provocar que les mosques volin i es tornin a posar més o menys allà on estaven.

Observa primer el burro i les mosques en els microscopis de diferents augments.

Afegeix després la teva intuició i creativitat i posa’t a dibuixar!

OBJECTES FERITS

Previous Image
Next Image

info heading

info content

Previous Image
Next Image

info heading

info content

OBJECTES FERITS

Aquest taller vol apropar-nos, a través del dibuix, a la relació entre diversitat i identitat. I ho vol fer des del respecte a la pluralitat i tenint en compte els valors que s’hi posen en joc.
El fil conductor d’aquesta reflexió seran un conjunt de residus recuperats d’una deixalleria. Allò que es rebutja perquè ja no es vol o perquè es considera inútil. Restes que ja han complert el seu cicle de vida però que, rescatades i retornades a un context humà, poden gaudir d’una vida renovada.
Voleu participar?
Escolliu a l’atzar un dels sobres. Aquests contenen noms-etiqueta de persones que fan referència a la seva nacionalitat, zona o mobilitat geogràfica, professió, afició, religió, gènere, identitat sexual o ideologia.
Col·loqueu la tarja a la part frontal del barret de cartolina. Qui és? Què fa? Quines característiques té? Com es relaciona amb els altres? Els estereotips ens poden ajudar a simplificar la realitat però, ens atrevim a qüestionar-los? Som capaços de fer front als prejudicis i orientar les nostres decisions amb l’obertura i la sensibilitat necessàries?
Utilitzeu les valoracions anteriors i els conceptes que se’n desprenen per transferir una nova identitat a l’objecte que heu d’escollir. Feu una ullada general abans de decidir-vos per un.
Disposeu de materials usuals com llapis de grafit, rotuladors, ceres, barbotina o tisores, però també, d’altres més especials pensats per reparar, curar, retocar o decorar com grapes, bena, agulla i fil de cosir, tirites, pintallavis, pintaungles, maquillatge, betum…
T’hi atreveixes?

TAULES AUXILIARS III

TAULES AUXILIARS III

El projecte Taules auxiliars, en el seu conjunt, indaga en el repertori de codis diplomàtics, actituds i gestos d’on sorgirien els modes de la hipocresia i la simulació, “gestos que depenen de la repetició i la rutina i que es traicionarien a sí mateixos per alguna mímica transparent o una manipulació precipitada”1.
Prenent com a referència la sèrie Mitològiques de Claude Lévi-Straus, es posa en valor el mite com a activitat, alhora, reparadora i creadora, i es focalitza l’atenció dels relats mitològics en els objectes com a mediadors de les relacions que s’estableixen a través d’ells. Relacions que, en els diferents relats, busquen l’estabilitat a partir de periodicitats, duracions o ritmes per a humanitzar els conflictes i evitar l’enfonsament del sistema.
Taules auxiliars al·ludeix a l’espai de la política internacional i explora els escenaris diplomàtics on els caps d’estat, versió actual dels antics caps de tribu, incideixen en altres caps d’estat fent valer el seu poder i la seva força per a realitzar un projecte social i determinar-ne les accions.
Les taules auxiliars i els objectes situats entre els seients dels actors socials registren i dramatitzen les històries. En el cas de Taules auxiliars III els gestos de les mans, extrapolats als mateixos objectes, busquen construir l’espai i crear una tensió necessària capaç d’apel.lar a la visió. Imatges que semblen agafades d’un manual de màgia i que volen destacar aquest concepte per fer referència a la il.lusió i al poder.

1 Claude Lévi-Strauss, Mitológicas IV-El hombre desnudo, Siglo veintiuno editores, 8ª edició en espanyol, 2006, pàg.30

CRÈDITS

Taules auxiliars III, Olot, 2013
Manipulació i edició de imatges publicades a Internet
Impressió de tinta sobre paper, 200x65cm

TAULES AUXILIARS II

Captures de vídeo

TAULES AUXILIARS II

Seguint amb l’estratègia de maximitzar les taules auxiliars situades entre els actors socials dels “bilateral meetings”, en el cas de Taules auxiliars II es fa una captura reenquadrada, amb so, de poc més de 7 minuts, d’un vídeo publicat a You Tube de la roda de premsa conjunta que el President Obama i el Primer Ministre Singh, de la República de l’Índia, van oferir després de reunir-se a Nova Delhi, el 8 de novembre de 2010. En aquest cas no és el text que, a manera de teletip, es subordina a la imatge com en Taules auxiliars, sinó que és la veu la que passa al fons d’una imatge que mostra, conscient de sí mateixa, els elements que la pertanyen com a natura morta: l’expulsió de la presència humana, els significats dobles, la teatralitat o l’excés de focus i de brillantor per carregar d’energia la imatge (a vegades enlluernaments). En aquest cas són els flaixos dels fotògrafs que, seguint els protocols de distància, provoquen un centelleig intermitent.

CRÈDITS

Taules auxiliars II, Olot, 2013
Vídeo color amb so (reenquadrament de vídeo publicat a You Tube), 7:36 minuts

TAULES AUXILIARS

Captures de vídeo

TAULES AUXILIARS

Servand Solanilla pren com a referent l’obra de Claude Lévi-Strauss per analitzar els escenaris diplomàtics que es produeixen en les trobades bilaterals de caps d’estat. L’artista focalitza l’interès en les taules auxiliars que acostumen a formar part de l’atrezzo i que permeten a aquests actors socials mantenir una distància o proximitat espacial raonable per a la negociació entre les dues parts. El resultat són unes natures mortes on l’absència humana, l’estilització, la teatralitat i la pròpia tradició del gènere aboquen a una rara fascinació carregada de dobles lectures. Cada imatge, cada natura morta, va associada a un text que informa succintament dels protagonistes, dels escenaris, de les dates i del context de les trobades. Segons indica el propi artista: “L’absència dels actors i les característiques representatives de la imatge es mostren amb una intensitat estètica ambigua en relació al text. Mica en mica aquests elements d’ús corrent perden la seva neutralitat i es tornen estranys”.

Text de David Santaeulària

CRÈDITS

Taules auxiliars, Olot, 2013
Vídeo color sense so a partir d’imatges publicades a Internet i manipulades, 11:57 minuts
Idea: Servand Solanilla
Edició: Òscar Gamell i Servand Solanilla

 

INTERCANVIS AMB EL MÓN

INTERCANVIS AMB EL MÓN

Projecte inacabat que havia de constar d’una sèrie de imatges de nens i nenes amb objectes que haurien tingut un paper mediador important en els relats mitològics que Levi-Strauss exposa en les seves Mitològiques. El projecte pretenia portar al present els antics relats de les tribus americanes per mostrar una determinada manera de relacionar-se amb el món i amb les coses. El fet que en les imatges “el joc” havia de tenir un paper rellevant, els protagonistes havien de ser nens, representants de l’esperança de futur (com en El parc infantil de Jeff Wall i Dan Graham o les fotografies de l’artista xinès O Zhang a Horitzó i El pare i jo, on s’al·ludeix a la nova generació emergent).

A l’últim capítol del llibre El origen de las maneras de mesa (Mitológicas III), “La moral de los mitos”, Lévi-Strauss ens parla del paper mediador dels objectes i del sentit d’aquesta mediació. De com objectes, en aparença insignificants, moderen els nostres intercanvis amb el món.

Aquesta imatge fa referència al mite 424 d’aquestes Mitológicas III, “Araucano: origen de la calvicie”. Explica que en temps molt antics un diluvi va destruir la humanitat. Segons algunes versions va ser un càstig per costums dissipades, però totes les versions ho imputaven a una serp monstruosa, senyora de l’oceà. Fugint de l’ascens de les aigües i de la foscor que regnava, els humans, carregats de queviures, van pujar a una muntanya. Els que no van trepar ràpid es van ofegar. Els supervivents, ajudats per la mateixa muntanya que s’anava elevant, es van salvar. Tot i així, es van haver d’acostar tant al sol que van haver de protegir-se el cap amb els plats amb els que havien acumulat les provisions. Tot i les ombrel·les improvisades, molts van morir i molts van quedar calbs per l’escalfor del sol (aquest és l’origen de la calvície). Un sacrifici humà els va permetre obtenir el descens de les aigües i repoblar la terra.

CRÈDITS

Intercanvis amb el món, Olot, 2012
Fotografia color, mides variables