En el marc del projecte Fem Veinatge: Mercat de Conversa i Proximitat, celebrat els dies 25 i 29 de setembre de 2017 a la ciutat d’Olot, Converses de segona mà va consistir en quatre instal·lacions amb figures humanes realitzades amb roba de segona mà i distribuïdes per diferents punts de la ciutat. Paral·lelament i com a extensió de les instal·lacions, es van realitzar uns coixins de diferents mides, també amb peces de roba de segona mà, per fer més còmodes les cadires o les escales i vorades dels diferents llocs de l’espai urbà ambientats per acollir les activitats d’aquest mercat de la conversa. El treball, que va sorgir d’un encàrrec per part dels organitzadors del projecte per a realitzar un conjunt d’escultures amb material de reciclatge, va recrear quatre situacions de conversa a partir d’un material, la roba de segona mà, que remet a l’altre, a la sensibilització i a la mobilització social.
Quan un és convidat a pensar en la recuperació de la ciutat com a espai de relació i de generació de conversa és difícil no associar l’espai públic, avui, a un lloc higienitzat on, com diu Roberto Esposito, les estratègies i aparells de control dels sistemes polítics moderns han permès a les persones “viure pròximes sense tocar-se, això és, ampliar l’esfera de l’autosuficiència individual a través de l’ús de màscares o armadures que les defensin d’un contacte indesitjat i perniciós amb l’altre”1. A partir d’aquesta idea, em semblava que la roba, com a objecte de protecció i d’individualització, d’una banda, i per la seva materialitat i caràcter teatral i transferible, per l’altra, podia interpel·lar les persones que es desplaçaven en aquest espai públic higienitzat. Més encara des de la insignificància i sordidesa de la roba que la gent ja no vol. Des de les arrugues i la memòria de les vides personals impreses en la roba de segona mà. D’altra banda, aquesta roba també mostra una contradicció amb les que avui ens toca viure: si bé la seva reutilització estalvia recursos per a la producció de roba nova, minimitza l’emissió de gasos i crea llocs de treball en la classificació, el rentat, el transport i la venta o donació, també és el nostre consum ràpid i rebutjable que fa que ens desfem de quantitats cada vegada més grans de roba.
Seguint l’acostament al cos i al rostre en les filosofies d’Emmanuel Lévinas i Maurice Merleau-Ponty, el treball planteja una reflexió sobre la conversa (la paraula) vinculada a la percepció del rostre a partir de la seva absència, a la pobresa material i al gest. Lévinas parla d’una ètica que parteix de la vulnerabilitat de l’altre, i ho fa a partir de la figura del rostre, un rostre desprotegit, amb una pobresa essencial i a la demanda del qual un ha de respondre. Però aquest rostre de Lévinas està més enllà de la percepció i de la imatge. Es podria dir que el rostre, en aquest acostament ètic, no és visible, sinó que el que a un se li apareix és la seva significació, la seva parla. Per la seva banda, Merleau-Ponty s’acosta al cos com a un espai expressiu al que estarien estretament vinculats el gest i la parla fins al punt d’entendre la paraula com a gest. Un gest que, com en el cas anterior de Lévinas, en presenciar-lo, ens sol·licitaria, en un acte no tant d’interpretació sinó de sincronització.
Les figures, situades a l’interior d’una estructura cúbica oberta i penjades amb fils de niló, amb els cossos buits, sense cap ni mans, conviden a ser ocupades, a posar-nos a la roba de l’altre. Figures que busquen completar-se o que ens poden fer percebre la incompletesa dels que passen o estan per allà. Històries suspeses que demanen ser activades. La gravetat d’aquests cossos lleugers sense cap, el gest reflex entre dues figures, la presència d’un objecte en la composició, una actitud marcada o la lleugera tremolor provocada pel vent constituïrien, entre d’altres, els límits a partir dels quals se’ns convida a entrar en la seva conversa.
1 Esposito, Roberto, Comunidad, inmunidad y biopolítica, Herder Editorial, S.L., 2009
Converses de segona mà, Olot, 2017
4 instal·lacions: fusta, tela metàl·lica, roba de segona mà (cedida per Roba Amiga), objectes i fil de niló.
Coixins realitzats per l’Espai cosidor de Sant Miquel
Emplaçaments: Plaça Major, Plaça del Mig, Plaça Mercat i Plaça del Teatre (Olot)
