Des de l’any 2011, els primers treballs centren l’atenció en el paper transversal que tenen els objectes en els relats mitològics. Les consideracions de Lévi-Strauss sobre el paper d’aïllants, mediadors o transformadors dels objectes i dels ritus i jocs que s’estableixen a través d’ells es prenen com a referent per analitzar els escenaris diplomàtics que es produeixen en les trobades bilaterals. A partir de l’apropiació d’imatges i de la utilització del vídeo es focalitzen les taules auxiliars i els objectes que a manera de natura morta acostumen a formar part de l’atrezzo d’aquestes trobades, les mans de presidents i caps d’estat agafant objectes o el repertori de gestos paradigmàtics.
El suport vídeo, la dramatúrgia de la gestualitat i l’autorepresentació com a formes d’emancipació són els eixos a partir dels quals gira un segon grup de treballs que centren l’atenció en el gènere del retrat i en les dinàmiques d’interacció simbòlica com a processos de configuració de la identitat. “Personatges conceptuals” escollits per expressar necessitats com el desig de moviment o de comunicació i que, simplificats els seus caràcters a un mòbil (a una successió de gestos particulars) que els posarà en funcionament i segons una lògica nova, generen rostres que acaben expressant estats més enllà de l’expressió. Actes de resistència i transformació que volen deixar a la intempèrie un “cos semiòtic” que no pot amagar la història que hi ha al darrera.
Tant en el cas dels objectes i dels gestos dels rituals diplomàtics com en la construcció de personatges dels treballs posteriors es busca un allunyament de les relacions ordinàries per mostrar una figuració amagada, estranya, simbòlica.
Tots els textos són de Servand Solanilla excepte quan s’indiqui el contrari